Com cada 28 d'octubre recordem i honorem les Brigades Internacionals. Les meravelloses persones de totes les edats i procedències que van venir a lluitar contra el feixisme amb total generositat. Un dia com avui de 1938 van haver d'abandonar la República vers destins molt incerts, alguns van quedar sense cap pàtria a la qual tornar, altres van ser represaliats quan van tornar als seus països, fins i tot assassinats, i molts van continuar plantant cara al feixisme en una guerra, que ja van anticipar i que aquesta vegada sí van guanyar.
Aquestes són les flors que la Inocencia, que complirà 92 anys, ha pintat per a les Brigades Internacionals i aquest el poema que vam llegir en el seu honor.
Brigada Internacional
Vides, vides, vides,
en formació correcta, passen:
els carrers s’han acanalat
per a conduir la riuada.
Cap a on? Inútil pregunta!
Cap a on totes les vides marxen.
I si em demanes d’on sorten,
totes dels ventres de llurs mares.
Vides, vides, vides,
vides i més vides encara…
No les miris amb un esguard
que sols veu el nombre i la massa:
totes han tingut ulls d’infant
aquestes vides que ara passen;
totes han tingut un somrís
en llur boca tornada amarga;
totes un gentil balbuceig
en la rudesa de llur parla;
totes han lluitat i han patit…
i llurs terres són tan llunyanes!
Vides, vides, vides,
de França, de Rússia, d’Itàlia,
alemanys, anglesos, suecs,
ucraïnans, polonesos, tàrtars,
nord i sud, llevant i ponent,
viles i camps, i pla i muntanya,
mar i llacs, i boires i llums:
esquinços de totes les races!
Vides, vides, vides,
rítmicament els passos marquen,
en ressonen els empedrats,
n’exulten asfalts i llosanes.
“A morte il fascio!”, s’alça un crit;
“Rot Front”, aclama una pancarta;
“Hurra, hurra!”, “No passaran!”
Roja, “La Carmanyola” canta!
Vides, vides, vides…
Una vida, aquest que ara passa:
Rostre escardalenc, una vida;
i una altra aquesta greu mirada;
i un altre el roig i un altre el bru,
i el nas ferm i el cabell en flames;
cap dret, camatort, cellajunt,
i un altre, i un altre, i un altre…
Vides, vides, vides…
tu, que les guaites allunyar-se,
no sents un rosec en el cor?
No sents una vergonya estranya?
Cada vida sembla un retret
que, en passar, feridora et llença:
Què has fet tu pel teu ideal?
Què hauràs fet per la teva pàtria?
Silvestre Albanell
La Publicitat, 13 de juny de 1937.
Recordem com cada any que el text de la placa del monòlit hauria de ser un text que honori la història d'aquestes dones i homes, que van deixar la seva vida en una terra que van venir a defensar del feixisme, amb valor i solidaritat. No va ser una aventura, va ser un compromís antifeixista amb la llibertat fins a les darreres conseqüències.
Aquests són potser els brigadistes que va veure la Inocencia en el front de Pozoblanco quan era una nena o als seus companys. En aquest front també va estar la infermera americana Salaria Kea.
Testimoni de la Inocencia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada