divendres, 15 d’octubre del 2021

HOMENATGE AL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS. PARAULES.

 



Plaça Lluís Companys i Jover, Cornellà de Llobregat. 15 d'octubre de 2021.

Paraules.

Quan va ser afusellat el President Lluís Companys milers d’antifeixistes a Catalunya havien passat pels escamots d’afusellament dels colpistes assassins. Des del 1938, quan les tropes franquistes van entrar a Catalunya a sang i foc, fins al 1940, 3015 víctimes del feixisme espanyol van ser sentenciades a mort a Catalunya en els tribunals-teatre franquistes, on es representaven unes tràgiques farses de judicis militars sense cap garantia. 2449 defensores de la legalitat republicana van ser executades. 

Allò que els criminals feixistes van descriure com passeig triomfal per terres catalanes en la seva croada por Dios i el Caudillo, la seva reconquesta de yugos i flechas, necessitava el cap del President de Catalunya per posar punt final a les vel·leïtats catalanes. Ni estatut, ni llengua, ni institucions pròpies. Van trepitjar amb ràbia un territori de “revolucionarios, rojos y separatistas” fins a arribar als Pirineus, empenyent a l’exili a milers d’antifeixistes, entre aquests el nostre President Companys. L’antidemocràtic orgull vacu del nacionalisme espanyol, d’ahir i d’avui, amb la seva obsessió per endorrocar símbols, necessita ara la testa del president exiliat per sentir-se vencedor un cop més. La una, grande, libre i il·legal Espanya de sempre.

Quan Companys va ser detingut per la Gestapo a França i entregat al dictador, les sentències a mort continuaven sent signades per centenars a Catalunya i 581 dels seus veïns  van ser condemnats a la pena màxima, dels quals van ser executats 461. Entre aquests el veí de Cornellà de Llobregat l’anarquista Bonaventura Sanagustín Serrat de 33 anys i el fill de Cornellà de Llobregat Antoni Forgas Vidal de 54 anys.  

Companys va ser abatut per les bales feixistes mentre trepitjava amb els seus peus descalços la seva estimada terra i mirava als ulls dels seus executors cridant: Per Catalunya! I la matança va continuar, 458 vides més van ser criminalment arrabassades. En Numen Mestre Ferrando, militant del PSUC, va ser assassinat el 1949. Lluís Companys va ser torturat i vexat a la Direcció General de Seguretat a Madrid, actual edifici de la Comunitat de Madrid, el Regne d’Espanya sempre esborrant memòries de la tortura. En Numen Mestre va ser torturat a Via Laietana, que ha d’esdevenir museu de la repressió de la dictadura, la transició i més enllà. El número dos de Marlaska, el jutge que no investigava les tortures segons el TEDH, va declarar que Via Laietana ha estat un símbol de servei públic al qual hi han contribuït generacions de policies. I el mateix ministre ha declarat que no existeix millor resignificació d'aquest edifici que la tasca que fa la Policia Nacional. Cinisme en estat pur. Avui la policia continua, avalada per la llei mordassa, multant i acusant antifeixistes sense cap prova més que la seva paraula. Paral·lelismes històrics d’indefensió inassumibles. 

Les execucions a Catalunya van continuar. El març de 1974 va ser assassinat Salvador Puig Antich, consell de guerra i garrot vil, com a un delinqüent, mort i humiliació. El 1975 va ser afusellat a Collserola Jon Paredes Manot, Txiki, només uns mesos abans de la mort d’un dictador, que moria matant i que amb el seu testament ens deixava lligats a una Corona a la qual el seu dofí, el corrupte emèrit, ha tret molt bon profit. Després vam patir una sagnant transició de traïció a la causa republicana i antifeixista que avergonyiria profundament al President Companys i a totes les víctimes, que mai haurien imaginat que mort el gos la ràbia continuaria en forma de detencions, tortures i crims d’estat o emparats per aquest, condecoracions pels botxins i llei de punt final, i oblit i desempar per a les víctimes.  

Lluís Companys i Jover va ser l’únic president a Europa executat pel feixisme, un servidor públic representant de tot un poble antifeixista, que va perdre la llibertat a cop de fusell i va patir el dret de conquesta amb un espoli que encara perdura. També van ser representants públics de la Cornellà antifeixista i republicana els regidors Esteve Llorenç Gascón, del PSUC, i Josep María González Vera, de la CNT, afusellats al Camp de la Bota el 1939. Esteve i Josep María no tenen una plaça amb el seu nom, ni tan sols una placa a l’ajuntament que els recordi. Aquest 15 d’octubre aquesta plaça també és seva, de totes les víctimes del feixisme, i les flors que dipositarem seran compartides.

Companys abans que màrtir va ser advocat sindicalista, regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat a Madrid, president, revolucionari d’octubre, empresonat (una vegada més), amnistiat, exiliat, detingut i jutjat amb una sentència a mort, signada amb molta antelació, i executat. Va ser el President Companys una víctima de l’Espanya que encara ens glaça el cor com ho van ser tants i tantes lluitadores per la llibertat com els seus amics Layret i Seguí. Companys va ser defensor de moltes d’aquestes víctimes, sindicalistes, anarquistes. Era el Companys que entrava i sortia de la presó fidel als seus ideals i amb la mateixa determinació sense importar el preu a pagar. Eren temps de lluita i dignitat, la mateixa que ens cal per a fer front al feixisme d’avui, a la repressió i a la discriminació de persones i col·lectius en una involució esgarrifosa vers l’Espanya nacionalcatòlica, que ens ofega a totes i a tots, fins i tot a qui no és conscient que pot esdevenir la seva víctima. Ens hem d’emmirallar en tots els companys, i companyes, que han obert camí des de les seves idees per plantar cara al feixisme i l’opressió, recollir el seu testimoni i ser dignes dels seus sacrificis. Milers i milers de persones represaliades que ens obliguen a lluitar en una guerra tan desigual com la que van perdre. Nosaltres en tenim la raó, no hem d’acotar el cap, i també tenim la nostra veu, que no callaran. Paraula contra puny.

Quan tots els 15 d’octubre recordem i honorem a Lluís Companys ho fem en nom de totes les víctimes antifeixistes de Catalunya, com ben segur a ell li agradaria, ja que com a President de la Catalunya republicana i antifeixista les representarà eternament, perquè com ben diu el poema de Bonaventura Gassol: 

no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…

Som nosaltres, totes i tots nosaltres.