Ahir vam tenir l’oportunitat
d’assistir a la presentació del llibre de l’historiador Joan Montblanc,
L’empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1960, un treball
imprescindible per conèixer l’abast de la repressió a la Comarca. Com molt ben
diu el seu autor encara està per completar per diferents causes. És indecent
que el 2019 encara no es disposi d’un cens únic i definitiu de la repressió
franquista. O quasi definitiu, ja que Montblanc posa el focus en una veritat
lamentable, que és que aquest mai serà complet, ja que molts assassinats i
detencions no van quedar registrades pels repressors.
Aquest llibre està extremadament
documentat, els arxius consultats han estat molts i durant molts i molts anys fent
buidatge amb la laboriositat d’una formiga, però no són tots. Després de confrontar
les dades d’uns i d’altres s’arriba a la conclusió de què encara hi ha
estadístiques que treure a la llum. Joan Montblanc ha estat molt autoexigent i
mai donava per bo el seu estudi per ser publicat, però estem en 2019 i aquest
treball havia de ser compartit ja, constituint un magnífic punt de partida per
a noves recerques, sobretot al món local. Aquest llibre annexa un llistat de
noms i cognoms, però s’ha d’anar més enllà, hem de posar rostre i biografies al
major número possible de noms.
L’autor ens mostra que la
repressió va ser diferent en cada localitat, ja que cadascuna té les seves
característiques pròpies. Així que per arribar al primer punt dels drets humans
que és la veritat, cal que des de cada poble i ciutat es faci un treball de
recerca curós, que serà bàsic per a demanar justícia i per a donar reparació a
víctimes i familiars de víctimes.
Un altre tema que va subratllar
en Joan Montblanc és el de la repressió de la dona, si difícil és posar xifres en
el cas dels homes, en el de les dones
la situació és més lamentable. Les fonts són menors i els registres
inferiors, el que fa molt difícil aquesta recerca. La dona sempre és la baula
més feble de la cadena de la història i el seu paper menystingut fins i tot a l’hora
de registrar oficialment el seu pas per centres de detenció o presons o per
tenir cura d’aquests arxius. Unes dones que van patir molt en penals
custodiades per ordres religioses que desconeixien la caritat cristiana i que
van voler deshumanitzar al col·lectiu de preses quan no podien convertir-les al
nacionalcatolicisme. Algunes mares veien impotents morir les seves criatures
davant la passivitat de les monges, carcelleres que robaven els seus nadons per
entregar-los a famílies d’ordre que els educarien en l’odi als seus pares
biològics. Queda molta feina que fer per fer justícia a les dones.
Un altre punt que va destacar en
la seva exposició va ser la massificació de les presons, en alguns casos sent
ocupades per 25 vegades més la seva capacitat inicial, com en el cas de la presó de Sant Feliu. Va parlar de les
condicions de malaltia, higiene, paràsits, fam que van haver de compartir
milers i milers de persones. Moltes van morir en aquestes presons abans de ser
jutjades, altres van rebre la seva sentència quan ja eren sota terra, fins i tot
resolucions de llibertat quan ja eren mortes.
També es va fer un apunt sobre que
la informació que es pot trobar en els arxius de la repressió no tenen presumpció
de veracitat. No podem donar per verídics els relats que apareixen fins i tot
en documents com els consells de guerra, però si podem extreure una bona part
d’aquesta comparant fonts. Moltes d’aquestes acusacions semblaven còpia i pega,
acusacions de: membre del Comitè, crema d’esglésies, patrullers… Molts dels
informes que demanaven els tribunals militars als ajuntaments eren
proporcionats per la parcial i interessada Falange, i també per la Guàrdia
Civil, pels cacics o pels mossens de torn. Moltes acusacions eren falses,
tergiversades o parcials i podien considerar rebel·lió només haver estat un
càrrec públic. La delació interessada com arma de venjança o la induïda, també
va ser una eina més de la repressió de la dictadura. En aquest punt en Carles
Santacana, prologuista d’aquest llibre, va oferir unes xifres esgarrifoses
sobre els anys 40 a Barcelona amb més de 500.000 persones amb fitxes obertes amb
informes basats en aquestes delacions.
Es va parlar de la Causa General
del règim franquista, un relat de crims comesos en la rereguarda amb noms i
cognoms, basada sobretot en les acusacions de familiars i coneguts de les
víctimes. Un document que en el cas de Catalunya va tenir una font en el
treball fet per Josep Maria Bertran de Quintana, jutge especial de la
Generalitat per a la investigació d’exhumacions d’assassinats i inhumacions
clandestines. Treball que va propiciar que en el seu moment s’obrissin foses i es
jutgessin als autors de les morts. Nosaltres encara tenim pendent fer la nostra
Causa General, exhumar milers i milers de víctimes del feixisme de fosses i vorals
i jutjar als botxins.
Per fer un retrat complet de la
repressió i de les seves conseqüències en la nostra comarca, com els
desterraments o l’exili, el gran desconegut, queda molta feina per fer. Esperem
que seguint l’exemple d’en Joan Montblanc i la seva cura compromesa, però
objectiva, poder construir el relat pròxim al definitiu. Un relat amagat pels
silencis imposats de la dictadura i la fastigosa impostura de la transició i la
seva impunitat. Sota aquest model hereu del règim colpista s’amaguen moltes
històries oblidades per imperatiu del sistema del Regne d’Espanya, molta mort i
molta repressió després del traspàs del genocida. Són importants les xifres,
els noms, els rostres, les vides i més encara arribar a les causes perquè tal
com van sostenir tant en Joan Montblanc com Carles Santacana, no és el mateix
la repressió organitzada piramidalment i sistematitzadament des de l’aparell de
la dictadura, que la resposta popular a un cop d’estat sagnant. Les dades sense
context no expliquen la història i tendeixen a equiparar el feixisme amb
l’antifeixisme, que va ser el nexe d’unió entre els defensors de la República.
Aconsellem encaridament la
lectura de L’empresonament franquista al Baix Llobregat i si teniu ocasió
d’assistir a alguna de les seves presentacions, aprofiteu-la, és un plaer
escoltar al seu autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada